GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art)
GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art) un projecte de Clara Boj i Diego Díaz dissabte, 28 de setembre 19 h. Presentació del projecte...
Revista Catalunya
Maig 2013. Núm. 150 Francesc Vidal, gestor cultural “La cultura s’ha de desenvolupar al marge d’ingerències mercantilistes” Josep Estivill Revista Catalunya, 150/33 Share...
DO La Más Bella
  DO La Más Bella  (Denominació d’Origen La Más Bella) és una edició especial de la revista experimental d’art contemporani La Más Bella,...

Malesa, Jordi Fosch
2006 - Dissabte, 18 de novembre del 2006

Malesa, Jordi Fosch

Les fotografies de Jordi Fosch documenten un fenomen que, més enllà de la seva manifestació puntual, resulta simptomàtic d'un moment que és complex a múltiples nivells, que tendeix a ser global i que, ben sovint, veiem que repercuteix sobre els àmbits rurals d'una manera violenta i temerària. Tant com hi pot resultar la desterritorialització dels seus propis atributs, amb l'anul·lació definitiva d'uns recursos naturals d'explotació, com ho són en aquest cas les oliveres.

Aquest moment al qual s'al·ludeix es defineix, en primer lloc, per un espargiment massiu del que coneixem com medis urbans; així com de les funcions econòmiques i socials que anys enrere es procuraven condensar en els nuclis d'unes ciutats que seguien un model de desenvolupament designat com “compacte”. Avui en dia, contràriament, la ciutat compareix en els racons més insòlits, i es troba en procés de difuminar territorialment els seus centres productors i d'accelerar els fluxos de circulació que els connecten; per alterar, d'aquesta manera, l'antiga dicotomia entre els espais urbans i els espais rurals i donar peu, així, a una espècie de tot que, si bé cada cop és més imbricat, no per això resulta equilibrat i ni tan sols és consensuat per les diverses parts que l'integren.

En aquest sentit, veiem a les imatges de Jordi Fosch com el camp cedeix en la seva funció productora per equiparar-se a una relació entre l'oferta i la demanda que li ve marcada de lluny. La conjuntura econòmica comporta en aquest cas la desvalorització de certs fruits que procedeixen de zones rurals i ofereix, en canvi, una possibilitat per reciclar la font natural d'explotació que és l'olivera en un bé econòmic pròpiament terciaritzat. Això és, un element de decoració; que reapareixerà en un altre temps i un altre espai, deslocalitzat del seu context primigeni i reubicat en un entorn que, progressant en el magma de tensions que defineixen aquesta situació, podem considerar que requerirà de la seva connotació i identitat.

Efectivament, en la planúria homogènia d'interfícies i connectors que espargeix genèricament l'imperi d'allò urbà, podem considerar que la societat també reclama una reinserció de certes particularitats, de singularitats . I, en aquest sentit, la nova cultura que s'articula en relació amb aquesta ciutat global compareix com l'encarregada d'aportar unes icones de consum ràpid i eficaç, en el context que pot ser el d'una carretera; o bé d'efecte complaent i de retrobament amb una pretesa autenticitat que, derivat de la intenció de certa tradició romàntica i vinculat al motiu amb les representacions idíl·liques d'un passat rural i d'un present mediterrani , pot aportar finalment el mateix arbre de l'olivera.

Però, en contraposició amb aquesta conversió del matoll en un icona, en un arquetip banal i de percepció automàtica, és quan les representacions de Jordi Fosch reclamen sobtadament detenir la mirada. La sèrie Malesa incideix en el moment del trànsit, en el stand by que hi ha entre la desertització dels cultius i la compareixença de l'olivera al pati dels jardins industrials. Un instant en el qual, per tant, se cerca entreveure les múltiples implicacions que tant socialment, econòmicament com culturalment es deriven d'una sèrie de casos que, tot sent puntuals, no pretenen donar lloc a una altra cosa que un espai de reflexió sobre les transformacions recents del món rural.

Allunyat de transformar el tronc protuberant en un motiu efectista o de retallar el cep de l'olivera a la manera d'un bonsai gegant, el documental de Jordi Fosch procura indagar, d'aquesta manera, en tot allò que queda al marge d'una representació desactivada, amb el referent perdut en algun lloc remot, i sobre la qual, des de l'automòbil, en cap cas ja no ens podrà sol·licitar un compromís amb la mirada.

Oriol Fontdevila

 
PGRM 2011
PGRM 2010
PGRM 2009
PGRM 2008
PGRM 2007
PGRM 2006