GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art)
GR-174 Sender del Priorat (Centre d´Art) un projecte de Clara Boj i Diego Díaz dissabte, 28 de setembre 19 h. Presentació del projecte...
Revista Catalunya
Maig 2013. Núm. 150 Francesc Vidal, gestor cultural “La cultura s’ha de desenvolupar al marge d’ingerències mercantilistes” Josep Estivill Revista Catalunya, 150/33 Share...
DO La Más Bella
  DO La Más Bella  (Denominació d’Origen La Más Bella) és una edició especial de la revista experimental d’art contemporani La Más Bella,...

Eraser. Tres
2006 - Dissabte, 18 de novembre del 2006

Eraser. Tres

Un esborrador d'aproximadament 745 grams de silenci: aquest és l'objectiu que ha pretès el seu artífex amb Eraser ; el qual, amagat sota la màscara que li confereix el nom de Tres, porta desenvolupant des de mitjan anys vuitanta una intensa activitat artística i d'investigació per expandir l'abast social i creatiu del que seria aquesta manifestació sonora : el silenci.

El silenci de Tres, efectivament, parteix de la seva qualitat d' audible : s'ha de constatar, experimentar, ha de ser perceptible; i, per tant, la pràctica de l'artista es concentra a generar espais on això sigui possible i en què, allunyats del que negativament podríem considerar com el mer mutisme, el silenci hi pugui intervenir incisivament, desplegant-s'hi amb eloqüència. És el cas, en aquest sentit, dels Concerts per apagar que Tres realitza des de l'any 2000 i que comencen amb el fet de provocar l'escolta atenta per part de l'audiència del conjunt de sons que hi ha en un local. Seguidament, el músic inicia l'exercici de desactivar-los, de desconnectar progressivament tots els aparells que en són la font; per assolir, finalment, el major estat de silenci que en un lloc determinat pot ser possible.

El silenci de Tres, per tant, podem considerar que també és referencial : no cerca l'aïllament ni actua com una retirada del món sensible. Ans al contrari, les seves accions provoquen que l'estat meditatiu que tradicionalment s'associa amb aquest fenomen sempre comparegui en tensió amb el seu antagonisme. I, així, si en els Concerts per apagar aquesta dialèctica es planteja amb el soroll, amb la remor que es manté persistent en l'atmosfera quotidiana, en el cas dels Còctels silenciosos és la xerrameca, un atribut associat als actes de societat, que es procura apaivagar mentre es mantenen en actiu tots els altres elements d'una festa.

El silenci de Tres provoca, d'aquesta manera, el desenvolupament d'una gramàtica pròpia, experimental, que ultrapassa i corromp els significats i les connotacions que habitualment s'associen també a la manifestació intencionada del silenci —com són el misticisme, la complicitat passiva o, també, la conspiració— per desembocar, d'aquesta manera, en un terreny lingüísticament força més complex i amb el qual es procedeix a la contorsió dels llocs comuns i a perseguir una tensió persistent entre les referències.

Contràriament a un efecte minimalista o depurat, aquest silenci, per tant, és més probable adjectivar-lo de barroc . I en la pràctica de Tres això es posa especialment de relleu quan la manifestació sonora també implica, en moltes ocasions, un percepció visual a partir de diversos elements. Es procedeix a generar, aleshores, un estrany efecte d'anti-obra d'art total : de discordança generalitzada entre allò que es veu i allò que no s'escolta; com és el cas de la tamborinada que l'artista va organitzar en una ocasió amb tambors insonoritzats amb feltre (2004) o bé la Cercavila silenciosa (2002), per a la qual va calçar els cavalls de la Guàrdia Urbana amb unes sabates de goma que esmorteïren el trot de l'animal al llarg de tota una desfilada.

I, així mateix, en l'exercici d'aquesta ambivalència sensorial, es planteja Eraser : un objecte que, únicament amb la percepció visual, és capaç també de connotar el silenci. La utilització de materials aïllants com el plom i el feltre per a la seva construcció, així com l'estampat de la lletra muda a la seva base, provoquen una condensació loquaç de referències, a les quals se suma, finalment, el principi instrumental: aquesta pràctica constant que ha perseguit Tres en qualsevol de les ocasions, aquest esperit que, per activista, l'ha allunyat en tot moment de concebre el silenci com un aliat de la plàcida contemplació i que conflueix, en l'objecte, quan la retòrica barroquejadora d'aquest esdevé com un utensili preparat per passar a l'acció immediatament: ni més ni menys que un esborrador.

Oriol Fontdevila

 
PGRM 2011
PGRM 2010
PGRM 2009
PGRM 2008
PGRM 2007
PGRM 2006