Les escultures d' Antoni Mas (Vila-seca, 1949), inspirades inicialment en els penells que indiquen des del capdamunt de les teulades les múltiples direccions del vent, no deixen d'atendre també les formes de producció del treball industrial, les quals són pretèrites en el mateix emplaçament miner de Bellmunt del Priorat.

Efectivament, els treballs d' Antoni Mas conviden el visitant a activar per mitjà d'una maneta el moviment d'una sèrie de petites peces de ferro. Aquesta acció, mínima i reiterativa al llarg dels diferents models, ens remet als processos productius que són propis de la cadena de muntatge i que, en el cas de l'exposició, reporten com a únic resultat la projecció d'una ombra gegantina, fantasmal, que s'estampa i giravolta tenebrosament sobre les parets del cobert de la mina: una clara al·lusió al mite platònic de la caverna, que dóna peu a la deformació imperativa del real per mitjà del seu doble.

Des dels plantejaments clàssics del marxisme, les economies del treball s'han interpretat talment així, com una ombra: la industrialització i el capitalisme compareixerien com un gegant desconegut, el qual vincula el tractament de matèria —una pràctica localitzada i concreta, la real — amb un engranatge molt més complex, que tendeix a espargir les dinàmiques i els seus productes d'una manera global i que, al mateix temps, és imperceptible.

I més encara amb l'adveniment de les formes contemporànies de producció, quan aquest mateix procés de contacte amb el material és el que també es difumina, desapareixent d'Occident, esvaït de la nostra experiència directa. La deslocalització de la indústria pesada ens deixa a canvi una especialització en la gestió de les marques, de les economies de la distribució i la venda; així mateix, la dedicació plena en la producció i reproducció de les ombres, les quals esdevenen, tanmateix, cada vegada més punyents, així com més endinsades en les interioritats de la caverna.

El món roman d'aquesta manera a les tenebres, comptant amb estructures de producció que avui en dia estan perdudes a qui sap on i que es conjuguen amb unes formes del mercadeig que de tan brillants ens enceguen la mirada. Les instal·lacions d' Antoni Mas ens recorden el poder de l'ombra: l'artista ens convida a contemplar aquesta deformació incandescent per sobre el seu referent, al mateix temps que ens provoca entrar en contacte amb el que podria ser un vell enginy industrial: un productor del no-res, desarticulat de qualsevol procés motriu, i inventat, en darrera instància, per tan sols deixar discórrer el vent.

Oriol Fontdevila